A propòsit del llibre “En busca de la pócima mágica.Las políticas industriales y de innovación que funcionan… y las que no”
27/01/2014
A propòsit del llibre “En busca de la pócima mágica.Las políticas industriales y de innovación que funcionan… y las que no”

Quan hom cerca  bibliografia actual sobre la situació de la indústria a Catalunya i a l’Estat Espanyol, sempre li és una mica difícil, fora de les dades oficials i els articles de  premsa.

Però quan hom cerca, a més, llibres per a comprendre les polítiques industrials que afavoririen la revitalització i el creixement d’aquest sector, tan necessari per posar fi a la xacra de l’atur, encara és més difícil.

Per tot això és que m’he decidit a fer alguns comentaris sobre llibres que parlin de política industrial o d’economia lligada a la indústria. Començaré aquesta sèrie d’articles parlant de En busca de la pócima mágica. Las políticas industriales y de innovación que funcionan… y las que no, de Maurici Lucena i Betriu i continuaré, en un pròxim lliurament, amb La Sortida del Laberint de Miquel Puig.

En busca de la pócima mágica. Las políticas industriales y de innovación que funcionan… y las que no.

Maurici Lucena.

240 pàgines

Antoni Bosch Editor

ISBN: 978-8495348937

Maurici Lucena, nascut el 1975, ha estat soci analista de la consultora Solchaga Recio & Asociados, professor associat d’Economia industrial a la Universitat Carlos III de Madrid, director general de l’agència d’innovació del govern espanyol CDTI, president del Consell de l’Agència Espacial Europea i vicepresident executiu de l’empresa pública ISDEFE. Ara és, també,  portaveu del PSC al Parlament de Catalunya. [1]

El llibre es divideix en dos grans apartats: polítiques industrials i polítiques d’innovació. Als que vulguin estudiar aquests temes, els puc dir d’entrada que és un text altament recomanable, malgrat que el seu grau d’aprofundiment en polítiques concretes no és extensiu. Però té la virtut d’explicar-nos allò que serveix per definir unes polítiques industrials enfront d’unes altres i explicar, tant en política industrial com en polítiques d’innovació, allò que considera el millor a l’hora de legislar.

La legislació sobre la innovació i la política industrial pot ser de dues menes: horitzontal i vertical. Les polítiques horitzontals són aquelles que beneficien a tot tipus d’indústries i que elaboren un marc d’incentius que permeten millorar la seva competitivitat, siguin del sector que siguin. Les polítiques verticals (anomenades també actives) són les que beneficien a empreses de sectors concrets, per exemple, les ajudes que es van concedir a empreses dedicades a la robòtica al Japó o el rescat de la indústria del motor als EE.UU.

El legislador és troba doncs, segons l’autor, en una disjuntiva. Ha d’optar per prioritzar quin és el tipus de política que creu necessària pel país i, per fer-ho,  té tota una sèrie d’instruments que bàsicament són:

  1. Incentius Fiscals
  2. Subvencions i crèdits tous
  3. Aranzels, barreres comercials no aranzelàries i polítiques del tipus de canvi.
  4. Compres públiques.
  5. Participació pública en empreses.
  6. Regulació, protecció de la propietat, patents, etc.

Subratlla l’autor, crec que amb encert, que el primer problema amb què es troba el legislador és que no hi ha consens entre els economistes sobre quina és la millor política a aplicar. Així com podem trobar un ‘cert’ consens econòmic en macroeconomia, a mesura que un baixa a peu de màquina, com ens agrada dir als industrials, aquest consens és inexistent.

Davant d’aquesta disjuntiva, l’autor fa una anàlisi del que ha estat la política industrial i d’innovació a l’Estat Espanyol i hom pot veure que els legisladors sempre han optat per les polítiques industrials i d’innovació actives, és a dir, verticals.

Quins inconvenients tenen les polítiques industrials actives? L’autor fa servir el terme la fatal arrogància que prové del títol del llibre de Friedrich August von Hayek[2] on s’ explica profusament la incapacitat de la planificació política a l’hora de prendre decisions. El mercat –diu-  és molt més assenyat i intel·ligent a l’hora de decidir en què ha d’invertir els seus recursos. Tenint  en compte que els mercats són,en realitat, una munió de gent prenent decisions constantment sobre com treure rendiment dels seus recursos, a partir d’informacions que obtenen de primera mà, gràcies al coneixement del seu sector, és del tot impossible que el legislador tingui accés a tota aquesta informació, la pugui posar sobre una taula, i a partir d’aquí pugui legislar. La fatal arrogància és com Hayek anomena la creença d’alguns polítics que tot es pot arreglar legislant. El mercat, com ja s’ha demostrat en moltes ocasions, respon a incentius, així com les persones, però el que queda  clar és la impossibilitat de fer polítiques quirúrgiques, perquè el legislador pateix d’una falta d’informació considerable.

Per tot això, l’autor defensa durant tot el llibre que les polítiques que tenen sentit són les horitzontals, les que permeten a totes les indústries de tots els sectors millorar la seva competitivitat. El govern ha de plantejar un marc en el qual els incentius ajudin a la indústria en general i els industrials ja decidiran en què esmercen els seus recursos.

L’autor planteja dues excepcions i considera que, si hi ha dos sectors en els quals es pugui fer polítiques actives, és a dir, verticals, són el de les energies netes i el de la indústria de defensa.

Si reclama aquestes polítiques actives per a les energies netes, és perquè sosté que combaten el canvi climàtic, i les de defensa perquè és un sector que històricament ha generat un gran flux de transferència tecnològica (el transistor, el GPS, l’energia nuclear, Internet,etc.)

En definitiva, crec que és un llibre interessant  per qualsevol persona implicada en els diferents sectors industrials ja que, malgrat no aprofundir en tots els conceptes, ens explica els diferents mecanismes que tenen els legisladors i dibuixa en grans línies el que ell pensa que és el millor a l’hora de legislar.

Un llibre interessant que cal tenir en compte.

____________________

[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Maurici_Lucena_Betriu

[2] https://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_August_von_Hayek

Comparteix :